Fornells és un dels pobles de pescadors més emblemàtics de Menorca.
Es troba a la vora d’una badia de més de 3 km, en plena Reserva Marina de el Nord de l’illa.
Aquest antic poble costaner és conegut pels seus restaurants de peix i marisc i per les seves casetes blanques arran de mar, però a Fornells hi ha molt més que això, i en aquesta pàgina ho explicarem.
Tot i ser un golf freqüentat per tota mena de naus que buscaven refugi al nord de l’illa, no es té constància de l’existència de cap assentament anterior a la construcció del Castell de Sant Antoni per part dels Cristians Aragonesos.
Menorca era, cada cop més, víctima d’atacs pirates, i assegurant el Port de Fornells amb una fortificació al segle XVI es va decidir abordar aquest problema.
Encara que no es té constància de restes d’una població abans del Segle XVI, el fet que si existís una basílica paleocristiana als afores de Fornells indica que havia d’haver algun tipus de població, tot i que les restes d’aquest temple és l’única cosa que avui ho testifiquen.
L’origen confirmat de la vila de Fornell es troba, llavors, en les casetes que van aparèixer a la banda del Castell de Sant Antoni. Les primeres de les que es te constància daten de 1630.
Un port tan bo i amb una nova fortificació, va atreure a cada vegada més pescadors fins que, a principis d’Al segle XVIII es comptabilitzaven més d’un centenar d’habitants.
Curiosament a Fornells conflueixen les 4 etapes geològiques predominants de la meitat septentrional de Menorca.
Mentre que gran part de el cap de la riba oest pertany a la Menorca Gris (Mesozoic), el gruix de la vila es troba sobre una plataforma de la Menorca Fosca (Paleozoic).
A les formacions rocoses de la zona de l’aparcament, darrere dels restaurants això es pot apreciar amb especial claretat.
Entre totes dues tenim una llengua de sorral solidificat de la Menorca Taronja (Quaternari), que s’estén cap a l’est, arribant a la urbanització Platges de Fornells i Cala de Tirant.
Finalment tenim la Menorca Vermella (del Triàsic inferior), dominant el fons de la badia, on abans sen trobaven les Salines de Fornells i avui la petita urbanització amb el mateix nom.
El poblat està compost per dos corrents arquitectòniques molt diferenciades:
La part antiga, que no és cap altra que la arquitectura rural menorquina aplicada a un poble de costa, amb les seves parets de marès, les seves teulades d’argila ataronjada, les persianes verdes i les seves parets blanques, i la nova, fruit del boom turístic, que des dels anys 70 ha multiplicat la mida original de l’assentament costaner.
Fornells, malgrat la seva rica història, és avui equiparable a una urbanització turística costanera, amb molt pocs habitants durant l’hivern i una bulliciosa activitat en estiu.
Tot i això, és impossible ignorar el seu indiscutible caràcter mediterrani, i tot aquell que viu o hi treballa, així ho viu.
Pocs són els que viuen en aquest poble durant els mesos de fred i vent, però quan maig s’acosta i la calor comença a treure el cap, tot torna. Els carrers s’omplen, els velers apareixen, els restaurants obren, els visitants vénen... Una veritable metamorfosi.