El cim de Monte Toro és, probablement, el recurs turístic més visitat de Menorca.
Les seves vistes panoràmiques i els edificis de caràcter religiós, militar i civil que la copen el converteixen, al costat de la seva posició cèntrica a l’illa, en un lloc predilecte entre els turistes que volen veure una mica més.
Amb els seus 358 metres, la muntanya més alta de l’illa és un dels principals llocs que visitar a Menorca, i en aquest article anem a explicar-te tot el que pots voler saber sobre ell.
Diu la llegenda que 2 joves sacerdots mercedaris van ascendir al cim una nit, atrets per unes llums que hi brillaven. Al arribar es van topar amb un toro enfurismat, el qual es va calmar a l’contemplar les creus que penjaven en el seu tors, guiant-los poc després a el lloc on es trobava una figura de la Verge Maria.
Avui, el conjunt arquitectònic del Toro és un reflex de la seva pròpia història, ligadísima a la vida religiosa ia la vigilància de les costes menorquines, tan amenaçades pels perills de la Mediterrània al llarg de la seva història.
Es sap que poc després de la conquesta cristiana de l’illa el 1287, ja es fa referència a un santuari gòtic al cim construït pels mercedaris, exactament en una menció de 1291.
El primer document que es té, data de 1595, quan el Papa va impulsar l’ocupació de el temple per una congregació de monjos agustins, que van romandre allí fins a la seva expulsió a través d’una desamortització en 1835.
La desamortització de Mendizábal perseguia l’expropiació de béns a l’Església per vendre’ls a petits propietaris, i així crear una petita burgesia a Espanya.
Però el que va passar és que la llavors adinerada classe noble va acabar comprant les propietats, que en el cas de Monte Toro va ser el Baró de les Arenes, de la Casa Olivar. Curiosament el santuari seria revenut a l’Església en 1908.
Tot i ser una zona de caça de la noblesa, el Baró de les Arenes va permetre que en 1876 el bisbe restaurés el santuari, aconseguint que una comunitat de franciscans habitessin en ell, però se’n van anar a el cap d’un any.
Tant el santuari com el convent, tot i ser-ho i estar en funcions des de fa més de set-cents anys (amb interrupcions), a acabat posseint una arquitectura exterior purament popular, adquirint tots els trets de les cases de camp de l’època en la qual va ser remodelat per última vegada.
Es té constància que el 1595 frares agustins el van ocupar, època en la qual el governador de l’illa també va fer construir la talaia que encara avui existeix.
Les profundes reformes realitzades per l’Església entre 1910 i 1928, van transformar el santuari en el que és avui, amb una arquitectura típica rural menorquina.
El Monument als Morts de les Guerres d’Àfrica es va construir en 1928.
El 1936, al principi de la Guerra Civil Espanyola, l’església va ser saquejada, i només la figura de la Verge es va salvar de la crema gràcies a la maniobra de un veí, que la va amagar durant tota la durada del conflicte.
Com és el cas de la pràctica totalitat de l’illa de Menorca, la muntanya del Toro no té origen volcànic sinó sedimentari. Destaquen les capes, moltes vegades replegades, del Devònic, del Triàsic i del Juràssic, el que és normal a la part septentrional de l’illa.
Gràcies a construccions humanes com la carretera d’ascens i la mina abandonada, on es van extreure per un temps minerals de coure, com calcosina, malaquita i atzurita, els visitants poden contemplar els capritxos de la geologia insular.
A dia d’avui, el Bisbat de Menorca és el propietari de les terres, després de comprarles al Baró de les Arenes en 1908. El convent ha estat ocupat i gestionat per diferentes ordes religioses, des dels hermitaños de les dècades dels anys 40, 50 i 60 a les Filles de la Sagrada Família, una ordre de clausura colombiana el 2020.
Resulta que per aquells llavors Menorca estava sota dominació britànica, com la Florida, que havia estat cedida per Espanya a Anglaterra.
Sembla que un holandès anomenat Andrew Turnbull i havia obert una colònia agrícola i va venir a Menorca a contractar persones que estiguessin disposades a emigrar a les Américas amb la promesa d’una vida millor.
Les condicions de vida i treball que aquests menorquins, al costat d’altres persones de diferentes nacionalitats, es van trobar a New Smyrna, la colònia del Sr. Turnbull, van ser tan dures que les morts es van reportar per sobre de les 900 persones.
En 1777 més de 600 menorquins van fugir de el lloc i van acabar a Sant Agustí, una ciutat de la costa atlàntica del que avui és Estats Units.
Els descendents d’aquestes persones són considerats la colònia de parla catalana més antiga, conservant encara avui, gairebé 300 anys després, trets culturals i lingüístics dels seus orígens.
