Cellers a Menorca
Índex de contingut
- Informació General
- Visitar Celler a Menorca
- Història del vi de Menorca
- Certificat de qualitat
- Els emprenedors
- La varietat del vi de Menorca
- On fer degustació de vins de Menorca
Informació General
El vi de Menorca era una quimera, una llegenda que, de nens, sonava a tomb de fades, a una història que potser en el passat va ser, però que mai no tornaria a ser.
Però la realitat ve a mostrar-nos una vegada i una altra la inacabable capacitat de renaixement que té el camp menorquí, reinventant-se una vegada i una altra, aferrant-se a una història que sembla esforçar-se a deixar-ho després, no aconseguint-ho veritablement mai.
La gent del camp menorquí, anacrònic com aquest pugui ser, no deixa mai de reinventar-se, oferint sempre un somriure nou, una idea nova, un esforç nou que, alhora el canvia i el manté, que per una banda ho debilita, però de l’altra ho enforteix.
Així és com podríem explicar que, després de més d’un segle sense vinyes a Menorca, ara el sector vitícola de l’illa estigui en plena expansió. Estem assistint a l’espectacle del camp menorquí reinventant-se per enèsima vegada.
Història del vi de Menorca
Els orígens del vi a Menorca es remunten a l’arribada dels romans, l’any 123 aC. Des de llavors hi ha hagut èpoques d’escassa o cap producció, i èpoques de molta, com el període de dominació britànica, ja al segle XVIII, quan el Port de Maó era un important enclavament de la seva armada, amb els seus 5000 soldats i els molts visitants i mercaders que atreia aquest enorme port franc al cor de la Mediterrània Occidental.
Al segle XVIII Menorca tenia al voltant de 1500 hectàrees de vinyes, principalment a la zona de llevant, on a causa de Maó, la capital de l’illa, del castell de Sant Felip i del seu enorme port natural, la zona comptava amb una enorme guarnició de soldats que, juntament amb locals, visitants i mercaders, generaven un fort mercat intern d’aquest brou.
Al segle XIX arribaria la fil·loxera, un paràsit d’aquest cultiu, que va acabar amb la pràctica totalitat dels ceps i que, juntament amb altres factors conjunturals, va fer desaparèixer la indústria vinícola insular.
Avui, i des de ja farà algunes dècades, una nova onada de passió pel vi de Menorca ha fet brollar vinyes per tot arreu, i en aquesta pàgina et presentem una selecció de les millors cellers.
Certificat de qualitat del Vi de Menorca
“Vi de la Terra Illa de Menorca” és una Indicació Geogràfica Protegida que vetlla per la qualitat dels vins de Menorca, de la mateixa manera que certifica el seu origen.
A Menorca ja hi ha més de 50 hectàrees de cultiu de la vinya en totes les seves variants. Una xifra molt llunyana de les 1500 hectàrees dels anys de la dominació britànica, però una superfície que augmenta any rere any, consolidant Menorca com una regió caracteritzada per la seva inversió en els productes de la terra amb alts estàndards de qualitat.
En pràcticament tots els casos, es tracta de relativament petites produccions que imprimeixen la seva pròpia marca, basades en les seves pròpies receptes. Totes elles, això sí, sota la Indicació Geogràfica Protegida de “Vi de la Terra Illa de Menorca”.
Els emprenedors
El 1985 un agricultor del nord de Mercadal, al centre de Menorca, va decidir aventurar-se a invertir en allò que era la primera plantació viticola a Menorca en més d’un segle.
Crispín Mariano Vadell arriba, encara avui, a una producció que ronda les 15.000 ampolles a partir de les seves 4 hectàrees de terreny cultivat. La seva màxima és el cultiu de la vinya de forma ecològica, sense pesticides.
Crispín va ser un pioner que va mostrar el camí a molts altres, que compartien la seva passió per aquest brou ancestral.
A dia d’avui hi ha a Menorca 9 cellers reconeguts. Algunes poden ser visitades per turistes, d’altres prefereixen concentrar-se només en la producció de vi.
Més amunt, al principi d’aquesta pàgina, trobareu una selecció de vinyes i cellers del camp menorquí oberts al públic. Alguns fins i tot permeten passejar pels seus camps o, fins i tot, ofereixen degustacions de les millors receptes.
La varietat del vi de Menorca
Encara que tots els vins de Menorca tinguin característiques comú que afecten totes les vinyes, com ara la salinitat del mar, les llargues i càlides temporades seques de l’estiu insular, i les lleis mediambientals i derivades de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO, cosa que limita significativament, per exemple, l’ús de pesticides, el cert és que cada casa aposta per receptes i procediments de producció de va venir de vegades molt diferents, accentuant la diversitat de vins que l’illa pot oferir.
La riquíssima geologia menorquina, amb els seus estrats de molt diferents orígens i eres geològiques no fan més que accentuar l’evidència que Menorca competeix, tant a nivell intern com extern, amb qualitat i no amb quantitat .
Llocs on fer un tast de vi de Menorca
El passat del vi menorquí
Menorca ha estat habitada des d’aproximadament l’any 2300 a.C. Es sap que els primers habitants eren, en gran mesura, agricultors i ramaders. Pel que fa a la gricultura, la troballa de nombrosos molins de mà i de falçs apunta el cultiu de cereals, principalment blat i ordi.
Basant-se en els textos de Timeu (segle IV a. C.), Diodor de Sicília afirma que les terres de les Illes eren de bona qualitat, però que no es produïa vi. Els especialistes sostenen que el cultiu de la vinya va ser introduït pels púnics en l’època post-talaiòtica.
El primer rastre de la presència del vi a Menorca és una àmfora de vi masaliota, de finals de segle VI a. C.
Es sap que en els segles següents el vi seria utilitzat per rituals però, si aquest no era produït a Menorca, d’on venia?
Durant les Guerres Púniques, els foners menorquins que lluitaven com a mercenaris al les files dels exèrcits cartaginesos invertien les seves pagues i botins en vi i dones, amb els que tornaven a l’illa després dels seus llargs anys de servei. A causa de l’indiferència que els menorquins de l’època sentien per tot tipus de monedes i metalls preciosos, vi i dones eren béns que convertien a aquests veterans en persones acabalades en aquella societat primigènia.
Gràcies al naufragi d’un vaixell en Binisafúller, se sap que en el segle III a.C. ja existia comerç de vi i cereals amb la Península Ibèrica i amb la Mediterrània Oriental, avalat això a través de la troballa d’àmfores greco-itàliques.
Segons Estrabó, els balears desconeixien el vi en temps preromans, però un altre autor clàssic, Plini, assegura que el vi balear va aconseguir una bona reputació per tenir una qualitat equiparable a la dels millors vins italians, amb la qual cosa cal entendre que aquest va ser introduït a Menorca a l’època de les colonitzacions romanes.
Després d’un temps de gran producció durant la dominació romana, el cultiu de la vinya va entrar en declivi, fins no arribar a cobrir les necessitats de proveïment de Menorca, la qual cosa explica les importacions regulars de vi de Mallorca fins ben entrada l’Edat Mitjana.
Tot va canviar amb les dominacions britàniques, que a part de portar a la illa una guarnició d’entre 3000 i 4000 soldats, va promoure fortament el comerç a l’declarar el Port de Maó com a port franc.
Aquesta època va marcar fortament tota la zona de Maó, Es Castell (antiga Georgetown) i Sant Lluís, on encara avui es pot observar una forta fragmentació del camp (a través de la típica paret seca menorquina), on el cultiu intensiu del vi per abastir a la població local, a la guarnició britànica i les exportacions, va cobrir grans extensions del terreny cultivable de la part oriental de l’illa.
Cal destacar que, per gran que fos la producció de vi de Menorca, aquesta sempre va haver de competir amb la llavors molt popular aiguardent, que es concretaria en l’avui apreciadíssima ginebra menorquina, de recepta holandesa.
A la fi del segle XIX la plaga de la fil·loxera va acabar amb la major part de el sector, que va entrar en un llarg període de recessió que duraria fins a la dècada dels 80. Avivades per l’interès local i turístic, una sèrie d’iniciatives van establir les bases per l’auge que està vivint avui el món de el vi menorquí, amb tècniques i tecnologies modernes, amb planta empeltada de varietats nobles franceses i espanyoles, però amb la passió d’abans.
Avui es conrea vi tant en terrenys calcaris com argilosos, depenent del resultat que cada viticultor vulgui obtenir. Varietats blanques de vi conreades a Menorca: Chardonnay, Moscatell, Macabeu, Parellada, Moll i Malvasia. Varietats de vi negre: Cabernet Sauvignon, Merlot, Monastrell i Syrah.
L’intensa calor de l’estiu menorquí és capaç de ensucrar el raïm fins al punt de produir vins amb graduacions superiors al 12%.
Aquest nou auge de l’activitat vinícola es reflexa en l’obtenció de l’distintiu geogràfic de Vi de la Terra Illa de Menorca.
